El mon del rubik

El món dels rubik és increiblement gran, però tot començà quan un esculptor i arquitecte rus inventà el mundialment famoś cub de rubik, joguet trencaclosques que ha sigut el més venut arreu del mon, amb una quantitat de 350 milions d' unitats vengudes, sense comptar els venuts no oficials, com els xinesos.

El èxit es deu a que és un joguet tan simple i amb el que una persona es pot pasar quasi tot el dia donant-li voltes, quasi sense intenció de resolver-lo.

Hi ha una enorme quantitat de categories, i aquest nombre augmenta dia a dia gràcies a gent amb molta imaginació i un gran domini de la mecànica.

A continuació us mostraré una petita part del increiblement gran mon dels rubik:

        
-El cub de rubik 3x3x3, el cub per excel·lència. 

   És el que tot el mon coneix i el més popular arreu del mon. Ha generat una gran quantitat de variacions, com el mirror, el de bola...

"Cub de bola"

Cub mirror, o de espills

 Les variacions de nombre de quadrets, com ara el 2x2, el 4x4, el 5x5...
  Cada variació té el seu nom, però com n'hi ha tantes ho deixaré passar.

El record crec que el té un artesà anomenat Oskar amb un cub de 17x17x17

-El mecanisme

 A pesar de la seua aparent complexitat, el cub de rubik té un mecanisme molt simple.
El cub té sis peces centrals que mai canvien de cara, dotze aristes i huit vértex.
Té una peça central d'on ixen sis eixos, dos per a cada dimensió (altura, amplària i llargària). Cada eix gira amb un caragol ajustable (o una reblada si es de marca) i s'ajusta la peça central de cada cara. La resta de les peces es mantenen compactes per la forma que tenen que fa que s'acoplen perfectament.
 

 El cub d'espills i el de bola mantenen el mateix mecanisme però les peces tenen una forma distinta a l'exterior.



La  resolució


Per a apredre a resoldre un cub de rubik primer n'hi ha que saber la notació adequada. Agafant el cub com en la figura la cara frontal sera F, la de la dreta D, la de dalt A, l'esquerra L, la de darrere T i la de baix B.
Cada vegada que hi haja una lletra, com F, es girara eixa cara en el sentit de les agujes del rellotge, si n'hi ha una cometa (F') es girara en sentit contrari.

El primer pas es escogir una cara.
Hi ha que formar una creu amb el centre i les aristes







Després encaixar les esquines. És important que els colors encaixen amb les de les cares adjacents.




 Quan tot això es tinga, encaixa les aristes fen el moviment



És important que la peça a introduir estiga al costat oposat de la arista, com en el dibuix.





Repeteixes aquest moviment les vegades que faça falta i ja sols deuria quedar l'ultima capa.






Per a fer aquesta ultima capa de primer n'hi ha que fer altra vegada la creu.

Orientem les aristes per a que encaixen amb els centres de les altres cares, i poesm les esquines orientades cap a dalt.
El pas final és grar les esquines per a que totes estiguen en lloc.

Ara deixe una demostració en anglés i altra d'un robot.